Back Rizoma AN جذمور Arabic Rizoma AST Тамырһабаҡ Bashkir Карэнішча Byelorussian Коренище Bulgarian Rizom BS Орам CE Oddenek Czech Тымарла туна CV

Rizoma

Rizoma de gingebre.
Rizoma de Lliri blau (Iris × germanica).

El rizoma (de l'antic grec:rhízōma,«massa d'arrels», del verb rhizóō fer arrels)[1][2][3] és una tija subterrània modificada d'una planta. Els rizomes es desenvolupen a partir de gemmes axilars i són diageotròpics i per tant, creixen horitzontalment respecte a la superfície del sòl. El rizoma també conserva la capacitat d'emetre nous brots que creixen cap amunt, mentre que cap avall creixen les seves arrels.[4]

Si un rizoma se separa en trossos, cadascun d'ells pot donar lloc a una nova planta. La planta utilitza els rizomes per emmagatzemar midons, proteïnes i altres nutrients.[4] Aquest és un procés que es coneix com a reproducció vegetativa. També permet l'extensió lateral de plantes herbàcies com el bambú. Exemples de plantes que es propaguen d'aquesta manera inclouen el llúpol, espàrrecs, gingebre, els bananers, les canyes (Arundo donax, Phragmites australis, Ammophila arenaria, els lliris (Iris) i les orquídies simpodials. Alguns rizomes es mengen directament (com el gingebre).

Normalment els rizomes són propis de plantes vivaces que perden les parts aèries en l'estació desfavorable (geòfits i hemicriptòfits). Moltes plantes amb rizomes es poden multiplicar vegetativament amb la plantació d'un rizoma o d'un tros de rizoma. (Musa sp), l bambús) són exemples de plantes amb rizoma.

  1. ↑ ῥιζόω
  2. ↑ LSJ r(I/zwma|ῥίζωμα|ref
  3. ↑ LSJ|r(izo/w|ῥιζόω
  4. ↑ 4,0 4,1 Jang, Cheol Seong; etal «Functional classification, genomic organization, putatively cis-acting regulatory elements, and relationship to quantitative trait loci, of sorghum genes with rhizome-enriched expression.». Plant Physiology, 142, 3, 2006, pàg. 1148–1159. DOI: 10.1104/pp.106.082891.

Developed by StudentB